Min (llengua)

Min

Tipus	família lingüística
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes xinès
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura xinesa
Codis
ISO 639-6	mclr
Glottolog	minn1248
Linguist List	minn
IETF	cap valor

El min (en xinès tradicional: 閩語; en xinès simplificat: 闽语) és un ampli grup de dialectes (llengües sinítiques) parlats per uns 70 milions de persones al sud-est de la Xina: principalment a la província de Fujian, i també per grups emigrats a Guangdong, Hainan, Zhejiang, Jiangsu i Taiwan.^[1] El nom ve del riu Min, el més important de Fujian.

Tradicionalment, es solia dividir el grup min en els dialectes 'minbei' (min del nord) i 'min nan' (min del sud), si bé avui és comú considerar alguns altres dialectes del min al mateix nivell que els dos anteriors, i no com a subdialectes d'aquells: el 'min dong' (min de l'est), el 'min zhong' (min del centre), i el 'puxian' (parlat a la ciutat de Putian i al comtat de Xianyou). El min del sud és el més estès a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic.

Hi ha molts parlants de min a la diàspora xinesa al Sud-est asiàtic i també a Nova York. El dialecte min més parlat fora de Fujian ("la província min") és el 'hokkien', que inclou la parla de Taiwan i la d'Amoy. D'altra banda, el dialecte 'min dong', parlat al nord-est de Fujian, és considerat l'estàndard de la llengua min.